Ajuntament de Gavà
Sra. Raquel Sánchez Jiménez
Alcaldessa
Senyora Sánchez,
La reforma local dels serveis socials feta pel Partit Popular, mitjançant la Llei 27/2013, de 27 de desembre, que hauria d’haver entrat en vigor el 27 de desembre de 2015, diu que els municipis de menys de 20.000 habitants perdran totes les competències en serveis socials. En canvi, els ajuntaments més grans, com és el cas de Gavà, podran mantenir algunes competències, tot i que el poc que s’ha definit aquest apartat mostra, que seran serveis mínims de primera atenció, avaluació, derivació i d’atenció a l’emergència social per als que ja estan exclosos del sistema. Els serveis socials perdran els valors que tan ha costat instaurar: la proximitat, que siguin integrals, que tinguin la perspectiva preventiva, de promoció, sensibilització i amb programes específics. A més, cal sumar la lògica economicista que pretén privatitzar tota la gestió.
Depenent de l’afectació d’aquesta llei i si el municipi pot mantenir aquests serveis s’haurà crear una comissió per a què avaluï, reordeni i faci el seguiment de la llei per veure l’afectació del seu desenvolupament en el nostre municipi.
Caldrà crear també nous instruments que ens permetin, d’una manera independent a aquesta llei, que la nostra ciutadania pugui beneficiar-se del serveis que s’hauran de portar a terme. L’equip de govern de Gavà ha d’entendre que els serveis socials no estan només per proveir serveis i prestacions, sinó també per promoure la participació de la ciutadania com subjecte actiu i no només receptiu de bens socials. Per això crec que seria bo propiciar la necessària corresponsabilitat entre la societat civil i l’administració (els serveis socials) ja que, estarem d’acord que, els serveis socials de Gavà no tenen tots els instruments bàsics per poder atendre totes les necessitats socials del municipi.
Els serveis socials de Gavà han tingut poca implicació amb la col·laboració i participació de la societat civil. A Gavà, no s’ha tingut en compte el teixit social plural i actiu conformat per diferents organitzacions que sorgeixen de l’iniciativa ciutadana, ni tampoc s’ha sabut canalitzar la solidaritat organitzada i la participació social de la ciutadania del municipi. Parlar de Tercer Sector ens remet a la governança com paraula clau per parlar de la responsabilitat compartida en la gestió dels assumptes públics.
Si estiguéssim d’acord en la diagnosi i amb la dificultat per la que poden travessar els serveis socials de Gavà per l’aplicació de la Llei 27/2013, de 27 de desembre i per no haver treballat, històricament, una forta xarxa social us proposo algunes de les accions que es podrien realitzar sota el control de l’administració, però potenciant el treball de la xarxa social:
1. Reordenació d’usuaris i zones.
2. Creació d’una unitat bàsica d’urgència social.
3. Revisió dels protocols per a no crear alarma social.
4. Crear una borsa de treball o contractar a una empresa de serveis per tenir un parell d’educadors socials que es dediquin a investigar els casos de bullyng, la cohesió social, el racisme, ... a les escoles i instituts.
5. Crear una xarxa social externa als serveis socials, però controlada per ells, per atendre i donar resposta a les emergències socials (hipoteques, lloguers, pobresa energètica, aliments, etc.)
6. Crear un impost social, voluntari i temporal, per un període màxim de cinc anys, de 40€ (20€ cada sis mesos). Aquest impost s’hauria d’establir en un procés participatiu i amb una participació d’un 80% de la ciutadania.
(Aquest procés l’explicaria sempre que hi hagués voluntat política, atès que ja ho he fet en el barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat amb una participació del 90% de ciutadans i ciutadanes).
7. Els usuaris de serveis socials que percebin algun ajut social no podran optar a aquests nous ajuts. Però si podrien beneficiar-se d’ells, de forma puntual, com complement de l’ajut social, en el cas de ser un ajut d’emergència social, sempre i quan hi hagi un informe previ per part del departament de serveis socials.
8. Parlar amb els restauradors i comerciants de la ciutat per a fer-los partíceps d’una campanya econòmica.
(També explicaria com s’hauria de fer aquesta campanya, sempre i quan hi hagi voluntat política).
9. Buscar mecenes a nivell local i nous recursos per atendre a aquest usuaris.
10. Buscar la major transparència econòmica per a què usuaris, ciutadania, empreses, ... coneguin com s’han invertit els recursos publicant, semestralment, l’estat dels ingressos i despeses en els mitjans de comunicació locals i en assemblea oberta a la ciutadania. Anualment s’hauria de presentar a tots els sectors implicats (ciutadania, entitats, administració...) la memòria econòmica.
Molt atentament,
Juan Antonio Heredia Heredia
Gavà, 7 d’abril de 2016
